En realitat vivim en un buit pler de coses,
vivim en un buit on s'hi construeix insistentment,
vivim en un buit on a vegades la ferida es torna pes
i tot es complica.
Vivim en un buit on hi ha dolor
i aquest dolor sembla el més viu
i l'endolcim amb paraules
paraules d'amor senzilles i tendres.
Qui sent dolor viu en el límit,
s'oblida sovint de la construcció
i tot pot semblar mentida
i tots vivim en el dolor.
El dolor de ser i no ser alhora,
de viure i ser morts alhora,
d'estimar i rebutjar alhora,
de parlar i callar alhora,
Hi ha en tot això el refugi del temps i l'espai.
