En realitat vivim en un buit

En realitat vivim en un buit pler de coses,

vivim en un buit on s'hi construeix insistentment,

vivim en un buit on a vegades la ferida es torna pes

i tot es complica.

Vivim en un buit on hi ha dolor

i aquest dolor sembla el més viu

i l'endolcim amb paraules

paraules d'amor senzilles i tendres.

Qui sent dolor viu en el límit,

s'oblida sovint de la construcció

i tot pot semblar mentida

i tots vivim en el dolor.

El dolor de ser i no ser alhora,

de viure i ser morts alhora,

d'estimar i rebutjar alhora,

de parlar i callar alhora,

Hi ha en tot això el refugi del temps i l'espai.

És un dolor mortifer que em fa patir

Estic en una casa mirant de dormir i no trobo el llit adequat. 

En tots sento molèstia i se m’enrampa el cos, però sembla que sigui veritat, i no he dormit bé. 

Aquest costat esquerre em fa mal serà pàrkinson serà quelcom psicosomàtic. 

La mà alçada i el dolor a la cama esquerre, fins on ha d’arribar aquest dolor mortífer?

És un secret que ningú pot desvelar, només jo, però és un secret o una malaltia que em fa patir.

 

Em perdo i em retrobo

Em perdo en el desconegut del cos

em perdo perquè no entenc i vull entendre

vull entendre i em surt de l'ànima multitud de sons

que em semblen lògics.

Arribo al final i trobo un buit

encara sento el cos desconegut

com si anés a la seva

i em topo altre cop amb la finitud

Jo que havia estat prop dels immortals

que culpen la història del seu real

que difícil sostenir-ho

millor quan surti el sol sortir a saludar-lo.

El fill d'en Pere petit (en Anglès Parkinson)

 

Potser aquest és l'escrit més cert de tots on hi dic malaltia

una malaltia que m'acompanya i a vegades no en vull saber res

i retorno a fer una volta per tornar-me a trobar allà mateix

amb aquell nom de persona el fill d'en Pere petit.

No en vull fugir més, vull conviure-hi fer-ne part inevitable però part

El fill del petit Pere em condiciona però no m'anul·la. 

Saber-hi viure, saber-hi estar sense massa tensió 

no més de la que em demana.

Obre't, ves més enllà que no et tanqui

transforma't però no et mortifiquis 

queda, surt, parla, aprofita-ho

gaudeix del que et  pot portar la vida i els companys...

S'ha de veure-hi clar, s'ha de veure-hi clar !