Em perdo en el desconegut del cos
em perdo perquè no entenc i vull entendre
vull entendre i em surt de l'ànima multitud de sons
que em semblen lògics.
Arribo al final i trobo un buit
encara sento el cos desconegut
com si anés a la seva
i em topo altre cop amb la finitud
Jo que havia estat prop dels immortals
que culpen la història del seu real
que difícil sostenir-ho
millor quan surti el sol sortir a saludar-lo.