I pensareu cruesa

Voldria que el món fos perfecte

perquè interiorment no ho soc

la obsessió m'atrapa a vegades

i ordeno el món i el deixo bonic.

És la reacció de qui es veu el cos desordenat

i pretén ordenar el fora,

satisfacció impossible, ordenació quimèrica 

de qui té el pàrkinson cronificat.

I pensareu cruesa i pensareu duresa,

però és el que sento, dia a dia sovint.

Moments de llum, acceptació i vida,

somriure, paraules d'amor senzilles i tendres.

Àpats, salutació, conversa curta, caminada!

Música, guitarra, contacte físic. Amor!

Per sempre més

Conviure amb la falta d'un neurotransmissor,

dependre d'una pastilla groga per anar tirant,

haver de cedir el cos a la ciència almenys parcialment

per poder viure amb certa dignitat.

assumir que al final del camí hi ha la mort

i no la curació, no espero massa un miracle.

Saber que si no es viu no es pot entendre

el que significa la malaltia de pàrkinson.

He passat per odre:

1.- certa normalitat

2.- estranyesa del propi cos

3.- cerca infructuosa en el simbolisme

4.- empitjorament en l'estranyesa del propi cos

5.- obertura de ment a la ciència

6.- bloqueix absolut i sobredimensionament del símptoma

7.- hospitalització

8.- assumpció de la malaltia i moviments en un sentit d'acceptació

9.- cert vaivé en l'acceptació.

10.- acceptació i aprenentatge per conviure amb la malaltia per sempre més.

...

És una vida certament incerta i incompresa

perquè ningú pot sentir en la seva dimensió el que sento al cos:

dolor, tensió, incomoditat, rigidesa

el parkinson fa que lògica habitual dels cossos perdi el sentit. 

Per sempre més, per sempre més... 💜

El més mundà

 Em fa ràbia sentir que el meu cos no és meu,

que no puc expressar el que sento perquè és lleig,

que l'esperança que em queda és madurar,

acceptar, adaptar, assumir, conviure, gestionar,

Em fa ràbia!

Perquè jo no he fet res per estar així,

per tenir aquesta condició que em fa sentir tan dèbil,

Incertesa, incertesa, incertesa, incertesa,

Em fa ràbia!

Vull fugir però no puc, tampoc vull un miracle,

potser tan de patiment em farà estar més a prop dels sants?

Em fa riure!

Visc entre l'aquí i el més enllà

entre la carn i la paraula

sense estridències 

el més mundà! 

Inflicte

 

Què és un conflicte, sinó allò que molesta.

Però hi ha molèsties que són conflicte

i en això anem circulant.

Si hi ha conflicte hi ha molèstia

i com es fa?

deixant de pensar que pot ser molèstia

inflicte d'allò primari que ens surt dir.

La molesta i el conflicte inflicta

es mou, entre paraules per deixar de ser

i transformar altre vegada sanament

fins la mort.

Podem tancar els sentits i no olorar més

i així deixarem de patir pels incendis que ens cremaran.

Prou! Viu la conflictologia que és guerra i vida!

Soc d'un club imperfecte

 

Sóc d'un club dels esguerrats

dels espatllats

dels malgirbats

dels mal muntats

dels desperfectes

dels disfuncionals

dels atropellats

Tant mateix soc del club

dels que parlen i

senten i

miren i

escolten i

i tasten

i oloren

i toquen