Voldria que el m贸n fos perfecte
perqu猫 interiorment no ho soc
la obsessi贸 m'atrapa a vegades
i ordeno el m贸n i el deixo bonic.
脡s la reacci贸 de qui es veu el cos desordenat
i pret茅n ordenar el fora,
satisfacci贸 impossible, ordenaci贸 quim猫rica
de qui t茅 el p脿rkinson cronificat.
I pensareu cruesa i pensareu duresa,
per貌 茅s el que sento, dia a dia sovint.
Moments de llum, acceptaci贸 i vida,
somriure, paraules d'amor senzilles i tendres.
脌pats, salutaci贸, conversa curta, caminada!
M煤sica, guitarra, contacte f铆sic. Amor!