Em fa rà bia sentir que el meu cos no és meu,
que no puc expressar el que sento perquè és lleig,
que l'esperança que em queda és madurar,
acceptar, adaptar, assumir, conviure, gestionar,
Em fa rà bia!
Perquè jo no he fet res per estar aixÃ,
per tenir aquesta condició que em fa sentir tan dèbil,
Incertesa, incertesa, incertesa, incertesa,
Em fa rà bia!
Vull fugir però no puc, tampoc vull un miracle,
potser tan de patiment em farà estar més a prop dels sants?
Em fa riure!
Visc entre l'aquà i el més enllÃ
entre la carn i la paraula
sense estridències
el més mundà !