Com em veig i com em veuen,
com em sento i com em senten,
com estic i com creuen que estic,
tot és molt difús, molt dinàmic,.
L'estar pàrkinson, l'estar malalt,
ja saber que hi ha quelcom disfuncional
és molt relatiu.
Sempre hi ha moviment dins el cos,
d'algú amb dèficit de dopamina,
No s'entén res! no s'entén res!
No entenc res del que em passa,
mil símptomes difusos que em fan sentir insegur
i de cop al matí quin dia més assolellat
i de cop a la nit quin infern més inhumà.
No s'entén res! no s'entén res!
És un cos desordenat que no segueix les modes.