Des fet d'arrogàncies perquè no puc vaig teixint la vida
i no puc perquè no es pot i a mi se m'evidencia.
El que es pot es la força que hi posem al dia a dia,
i la voluntat a cada paraula que deixem anar.
Es fuig de l'horror del Real que definí Lacan
un Real sense nom ni imatge que ens treu la humanitat.
Aprofitaré el que m'ha donat la malaltia per viure d'una manera especial,
com si cada dia fos l'últim i cada moment important.
Valoraré els encontres amb d'altres cercant el màxim de profunditat
em deixaré endur sense por pel que sento jo sol,
Donant-hi la justa valia!