Tot d'una vaig sentir dolor
i penso que m'agradaria descentrar-lo
per no sentir-lo, per no patir-lo.
Els rebufs que se m'airegen a la meva part esquerre
circulen sense control fins que d'alguna manera quelcom els frena
s贸n les paraules que m'embolcallen i em fan sentir acompanyat,
esperant altre vegada la m脿gia de les lletres.
Sento doncs benestar
quan m'allunyo de la carn
i aconsegueixo altre vegada sortejar
un dest铆 insistent i particular.