de ser menys per obrir-me a la immensitat
per poder escoltar amb tot el meu ser,
escoltar els colors, les sensacions, els sabors.
Poder veure el que és salat i dolç,
Tastar amb els ulls les teves paraules,
enamorant-me de tu simplement perquè em parles.
Sense voler saber res de la carn,
tornar-me mot i esdevenir paraula,
els teus passejos pels diversos llenguatges.
Així d'aquesta manera tan humana em trobaré
fent-nos companyia de la manera més genuïna
amb allò que ens fa persones i ens permet viure en vida.
Em sobra, em sobra el que pesa, el que és dens,
en fugiré! de les paraules que pesen massa,
d'aquelles que volen organitzar-ho tot per unes ànsies de presència.
Si soc em sorprendré i viure tantes vegades com pugui de l'inesperat, no posaré barreres, només aquelles que són dignitat, aquelles que em permeten trobar-me en algun lloc situat.
Tinc ganes d'un lloc petit.