Un avi fent cua i li toca el torn
i explica a la bibliotecària que està trist
que s'asseu amb la família
i li venen pensaments
del pare i del germà morts a la guerra,
a la Bota un i l'altre al front.
Per ell en aquestes dates on celebrem la família
retorna a la seva infantesa i està trist,
inevitablement trist, dignament trist.
Té 92 anys i te por de no importar
i li explica a la bibliotecària, ella li somriu.
Que terrible és la guerra i quina por de recordar,
de discernir, de mesurar, de situar,
quin plor de preguntar.
Les paraules, mai han de molestar.
En aquestes dates a cadascú li retorna la infantesa,
la pròpia.