No vull certesa però em falta veritat,
una veritat tota estroncada per uns anys de molta por,
un silenci imposat i una neutralitat impossible.
Encara estem així! una guerra y tants anys de Dictar-dura.
Jo em considero de la paraula diversa oberta i humana.
Jo em considero com a mortal que vol dir efímer i circumstancial.
Per això em vaig proposar com a algú que escolta:
no vull certesa però em falta veritat.
Després d'algunes decisions preses per mi que em varen deixar en la inòpia
en una neutralitat impossible, en un lloc certament incòmode,
d'aquell que és educat entre dos focs, vaig nàixer el 77,
i m'he quedat com partit entre simbologia contrària.
L'una del silenci antic i molt llarg,
l'altre plena d'esperança i jo al mig en la neutralitat.
Lacan ja ho deia: el desig ve de l'Altre, cadascú el seu,
i el meu em va deixar com paralitzat.
No vull certesa però em falta veritat,
em falten paraules senzilles i tendres,
d'aquell que estima i es sap plorar,
no vull certesa però em falta realitat.
Com un tro l'error m'indica que no es error sinó veritat
em falta un troç amb ç trencada que sempre he reclamat
ja és hora segadors de collir el blat
que ara si ja és el sac i ara si ja és ben lligat.
No vull certesa però em falta veritat,
no vull certesa però em falta veritat,
no vull certesa però em falta veritat,
no vull certesa però em falta veritat!