Es repeteix insistentment en mi que es digui
que es digui i es repeteixi fins la sacietat
all貌 que dins meu parla des d'un revers ex-trany.
No 茅s que jo vulgui que es digui
茅s tot el meu cos el que crida
crida per la por a parlar.
Quan sento que les paraules venen d'altre em reconforta
i presencio una satisfacci贸 paradoxal
en el que en l'altre es presenta ho voldria meu
i alhora per mi all貌 茅s dolor贸s.
Com casar sentiment i ra贸
distracci贸 i veritat
horror i diversi贸
en un mateix context.
Com deixar de ser el que soc i el que no soc alhora
el que soc quan vull sentir amor i erro
el que no soc quan vull sentir veritats i 茅s error.
En alguns lloc l'entorn m'encamina cap a una direcci贸 que no vull anar,
all铆 on vull anar l'entorn em deixa sol i fins i tot se'n va.
No tothom, per貌 els m茅s que m茅s propers s贸n no en (volen) saben res.
Vull fer una altre volta per sortir del cercle, hola Ramon mira el peix!
