Es repeteix insistentment en mi que es digui
que es digui i es repeteixi fins la sacietat
allò que dins meu parla des d'un revers ex-trany.
No és que jo vulgui que es digui
és tot el meu cos el que crida
crida per la por a parlar.
Quan sento que les paraules venen d'altre em reconforta
i presencio una satisfacció paradoxal
en el que en l'altre es presenta ho voldria meu
i alhora per mi allò és dolorós.
Com casar sentiment i raó
distracció i veritat
horror i diversió
en un mateix context.
Com deixar de ser el que soc i el que no soc alhora
el que soc quan vull sentir amor i erro
el que no soc quan vull sentir veritats i és error.
En alguns lloc l'entorn m'encamina cap a una direcció que no vull anar,
allí on vull anar l'entorn em deixa sol i fins i tot se'n va.
No tothom, però els més que més propers són no en (volen) saben res.
Vull fer una altre volta per sortir del cercle, hola Ramon mira el peix!
